#4093
Hache
Hache
Participant

Hola a tots, perdoneu l’atreviment pel fet de fer una petita crònica de la Marató de Barcelona quan ni tant sols la he corregut, però, per una d’aquestes casualitats de la vida, he pogut gaudir de la mateixa encara que només sigui com espectador. Després de convèncer a la família de que valia la pena viure i sentir el que és una cursa com aquesta (jo tampoc havia vist mai una) i força estona de metro amunt i avall (¡¡¡¡que gran s’hem fa Barcelona!!!!!), arribo a l’alçada del Paral·lel, aproximadament al km. 39, on trobo força gent i m’afegeixo a un grupet d’espectadors molt animats que no paren d’aplaudir als corredors. De seguida te n’adones de que LA MARATÓ és diferent, és un altre ambient, és un altre món. Corredors de tot arreu, de moltes procedències, amb estils molt diferents, però units per l’amor per aquest esport. No puc evitar certa emoció quant veig la immensa riuada de gent que va arribant, amb cara de patiment, però de alegria a la vegada, gent que és aplaudida i animada pel públic, i que a la vegada aplaudeix i escridassa perquè animem més. Un pensament em ve al cap, Nano, sí estàs sentint això mirant els toros des de la barrera, que es pot sentir sent un d’aquests bojos que hi participen,……….potser algun dia ho sentiràs…………..Intento buscar entre la multitud alguna samarreta de km0 , però hi ha molta gent amb samarretes fluorescents de la Mitja de Barcelona, passen els sub 3, els sub 3’30 i en arribar als que acabaran en 4 h, veig la cara, i ara sí la samarreta, coneguda de homedeferro, no ens coneixem personalment, però em torna a emocionar veure una cara coneguda, veig que fa força bona cara pels km. que porta a les seves cames i intento donar una “espenteta moral” per a la gent de Lleida, pel temps que porta intueixo que baixarà de les 4 h. Me n’alegro moltíssim per ell. Ja totalment engrescat, enganxo a la família i anem a la línia d’arribada, força ambient, gent de tot arreu, amb banderes dels seus països, disfressats, rebentats, lesionats però amb el somriure a la boca. Penso,…………..estan totalment bojos…………………penso…………jo també vull un dia ser un d’aquest bojos………..penso……………….. ¿potser Barcelona 2008?……………. Potser…………….

Bueno pues lo dicho, perdoneu l’atreviment però havia d’explicar les sensacions de un dia que a ben segur canviarà la meva vida. Des de aquí vull felicitar a tots els participants i en especial a tots els membres d’aquest fòrum que han deixat tant alt el pavelló de ponent, i encara més especialment a tots els debutats que han acabat amb aquesta bona nota. Espero amb interès les vostres cròniques, sentiments i emocions de la cursa amb majúscules. “LA MARATÓ”.