#13842
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Un pas endavant sempre és bo, encara que sigui petit. La sentència pot obrir un precedent, però si a partir d’ara les federacions catalanes volen formar part de les federacions internacionals veureu les pressions de l’espanyola. A mi tan com el llarg camí que ens espera em molesta especialment l’actitud que prenen els dirigents espanyols, ja siguin esportius o polítics, ensenyant passaports, reaccions viscerals. Ens tracten amb un sentit de propietat que fa fàstic. Per això ja em disculpareu que no em sabés pas greu que no entrés l´últim tir a cistella del Gasol al passat europeu.

Ja fa molts anys que els resultats de la "roja" de qualsevol disciplina em deixen indiferent, i no compten mai amb el meu afecte particular perquè em són igual de propers o de llunyans que les "bleus", els "azzurri" o qualsevol altra elàstica que representi un país que no és el meu. I encara menys quan són els artífex a capa i espasa de que jo, i molts altres, no ens puguem sentir representats per la selecció del nostre país.

Que ningú es confongui, de la mateixa manera que no els tinc cap simpatia, tampoc els tinc cap animadversió i no treu que pugui admirar esportistes espanyols i espanyolistes com la fantàstica Marta Domínguez o l’Oscar Freire, de la mateixa manera que ho puc fer amb l’Stefano Baldini, el gran Haile o qualsevol altre.

Hi pot haver atur, crisi econòmica, desastres naturals, però no ens enganyem, si per alguna cosa no estan preparats els espanyols, la gran majoria, és per ser vençuts per seleccions catalanes (o basques). Hi ha esports com el bàsquet, hoquei patins i waterpolo, que són amb l’handbol els que els han donat gran rellevància internacional en esports d’equip i mediàtics darrere el futbol (quedaria la mateixa misèria que hi ha per ells i per nosaltres) on perdrien tot el seu potencial en benefici de Catalunya que seguiria a l’elit dels mateixos.

El camí serà llarg, però afegiria que sagnant, només cal recordar l’esperpèntica història de l’hoquei patins. Fa molts anys que s’hi pon el sol als dominis d’una nació que va tenir els seus moments de glòria (i molt importants), fa anys que es va perdre Cuba, i fa anys que va tornar l’últim de Filipines, però crec que malauradament faran falta anys per tenir seleccions esportives catalanes competint de ple dret en campionats internacionals, sobretot d’esports multitudinaris i mediàtics. Confesso que és de les coses que amb més il·lusió m’agradaria veure, i si m’equivoco en aquests pronòstics, pago la ronda.

Una abraçada a tots.