#6147
Avatar
Sed
Participant

Marató de muntanya de Berga 2007-05-20

Sortida amb eufòria a les 07:15, molt puntuals. Només començar les primeres rampes, ja començo a notar cansament a les cames, Vitòria només té 15 dies, ja puc començar a pendremeu en calma. La previsió inicial de 6 hores potser ha estat una mica agosarada.
Em van passant corredors, Al km 10 passo a 1h 40’. Carrego la panxa i a disfrutar la baixada, fins a la Pujada del Gallina Pelada passo uns 15 corredors.
Al baixar ja vaig pensant la duresa de la pujada, se que pujaré de pena, objectiu; anar fent passes i acumulant metres.

Efectivament, el Gallina Pelada ha estat traumàtic, em faltaven braços i cames. Però espontanis a mitja pujada em fan sentir com mai, les cames mai s’aturen i el cap ja el tinc en la baixada. Potser més de 30 corredors em passen . Entre el silenci del lloc i el so de respiració, només hi ha un feedback comunicatiu amb llenguatge no verbal i amb el monosíl•lab “VAA!!!”.
En Bru em passa sense despentinar-se.

Gallina Pelada 3h 16’ . Veig al Quiko Solé, una salutació i ànims, carrego piles. Se que tornaré a avançar corredors, però encara en quedaran 600 metres positius fins a meta. He de baixar ràpid però amb coneixement. Mentres baixo començo a fer números, pel desnivell positiu que queda i km a recorre he fet la midat del temps. El meu cap ja es comença a preparar per la última pujada dura, me la imagino més dura que el Gallina Pelada, mentres baixo torno a passar corredors que m’han passat a la pujada anterior, uns de 10 pel cap alt. Em retrobo amb en Bru

Estic a la font de Cal Coix, començo a pujar, pujo un pelet més ràpid del que em pensava, tot hi això em torno a trobar amb els companys que havia passat a la baixada. En Bru i el Joan d’Esparreguera van més ràpids.
Només arribar a dalt, al Km 28 sé que puc volar. Ja hi soc. Porto 5 hores de cursa. A partir d’aquí comença el meu festival particular. Torno a trobar en BRU, ens animem, vaig tirant i passant corredors, tant de la mitja com del marató . Primer 5 després 10 , quan veig el 15 , busco el 16 i fins 74 corredors abans de passar per meta. Mentalment estic a tope.

Baixant només em quedarà carregar a la meva neneta al coll, se que m’espera allà a baix. La veig, la pujo a l’esquena, travesso la linia.5h25’.
He patit, he compartit, he gaudit i he disfrutat. Tinc sort de poder-ho fer, no fer-ho seria desaprofitar aquests moments que ens dona la vida.

Sé que el que he fet avui no ho puc explicar a tothom, no entendrien perquè ho faig.