#6109
Avatar
bodi
Participant

no se’n parla més que la final de la Champions ja acabat.

És la tercera edició que hi participo i cada vegada em sembla més dura , serà que em faig gran :(

Aquesta em fa especial il.lusió, a part de ser campionat del món ULL!!!! al TEMPS D’AVENTURA de demà ! ! ! ! he enredat al pobre jBru i no voldria que sortis malament.

Els preliminars els fem servir per repassar cosetes que li poden servir, fins i tot ens mirem el temps de fa dos anys per baixar de les 7h.(6h.50) . la cursa potser també el durà a trobar-se sol en algun moment complicat, ell no hi estar acostumat i aquestes curses són moooolt llargues 😮

Al matí el veig nerviós, no para de moure’s, fins i tot a la foto hi surt mogut 😆 , però al sentir el tret, com sempre, com tothom….

El primer tram el fem bé, no ens encantem, però tampoc ens hi matem, és un petit aperitiu del que ens espera. Els primers 5km. en 55′ un pelet ràpid però anem bé.

Arribem al 10, 1h.45′, hi tornarem a passar d’aqui a tres hores després d’haver fet 28km. Un bon avituallament per tirar avall i començar l’atac a la Gallina Pelada. Passem el 15, 2h.16′, li dic que no estigui massa pel rellotge que aquí a la muntanya no serveix de massa. Algun km et pot sortir gairebé per mitja hora 😯

Comencem a pujar després del millor avituallament de la cursa, amb un ambient increïble que et dona forces per afrontar el cim.

El Joan ja no hi és, s’avançat uns metres…."atxassu"????, no, home, no. Jo el segueixo amb la vista, veig que té companyia i no hi pateixo. En poca estona també em caça un altre Joan, aquest d’Esparreguera, i li dic que em cuidi Ponent. De fet ja no ens veurem més fins la linea d’arribada, més quan una vegada coronada la "ditxosa gallina", ja al refugi, no en veig ni rastre 😥

Al refugi ja hi porto 3h.42′ de fet vaig bastant bé, tot i que he començat a notar tot pujant que algun bessó feia el burro. De fet m’adono a les baixades que avui podem tenir problemes musculars, mira que m’he afartat de plàtans la setmana abans (diuen que l’anti-rampes), i he de baixar el ritme molt més del que jo haguera volgut.

La pujada a Peguera s’em travessa per tercera vegada, mira que la conec, però la calor que fa aquella hora acaba amb mi, tot i sortir ben remullat de la font del coix.

Ja estem al 28, 5h.09 i bastant castigat, tot i que per baixar de les set hores encara ho tinc a l’abast no m’hi capfico gaire i més que res estic pendent del que em diuen els bessons. Pregunto pels Joans, el d’Esparreguera encara l’atraparé a les pistes com els altres anys, el de Ponent….ui, el de Ponent….aquest ja no m’agradaria trobar-me’l seria mala senyal i no ho voldria pas 😉

La pista serveix per deixar-te anar i recuperar forces, així ho veig jo tot i que a molta gent se li fa molt pesada,….els bessons encara me’ls vaig notant, he d’afluixar i anar controlant, qualsevol pas en fals i el tinc al clatell 😡

Al camping hi ha el 36, 6h.08′, encara ho he anat podent solventant, això si, baixant bastant el ritme. Al camí de les aigües hi tinc una relliscada….i ja el tinc al clatell….estiraments….estiraments….i tornem-mi. Hi perdo massa temps però no m’hi capfico. Sé que més o menys entraré sobre les set hores, i "buenu"….deu ni dó.

Als dos últims km. encaro avanço tres o quatre corredors tot baixant. Estic content per avançar gent, això sempre ajuda els últims metres, però per altra banda m’emprenyo pel que hagués pogut sé i no serà. Ho solvento agafant l’estelada i entrant a meta sabent tothom de quin País és l’atleta que fa la seva entrada entre aplaudiments de la gent….al Bergada tampoc fallen. Al final unes ben treballades 7h.03′, cansat i reventat.

Després d’un parell de cervesetes in situ, em trobo amb superBru, bona cursa, bon temps….bona experiència. Una abraçada i la meva enhorabona, ho rubrica. No l’enganyat. Tot i estar destroçat, potser encara avui….ha disfrutat com mai 😉

Salut.

….