#6078
Avatar
bru
Participant

desprès de perdre la bona crònica que he fet …. 😥 😳 , torno a comançar….uffff…ja estic suant nomès de pensar-hi :?

Avans de tot, donar l’enhorabona a la gran organització que vàrem trobar :D (no era Copa del Mon per casualitat, no).

Com diu en Sed, aquesta cursa es com un casament, menjar i beure durant set hores seguides 😆 . L’unica diferència, es que aqui, no et porten ni la beguda ni el menjar…el banquet, l’has d’anar a buscar tu mateix :?

Arribem al càmping de Berga (bona recomenació del company Jorfer 😆 ) el divendres al vespre, amb un bungalow ben maco, amb un dels càmping més bonics del nostre país.

Dissabte al matí, petita sessió de piscina al càmping i dinaret amb el mestre Bodi i l’Assumpta.
Tot dinant i veient les muntanyes que tenim al davant, em dona quatre apunts i bons consells sobre la cursa de l’endemà…la roba no em toca a la pell :?

Per la tarda, ens retrobem al pavelló de Berga, per anar a buscar el dorsal i la bossa del corredor. Em retrobo amb en Sed i conèc la seva fantàstica familia 😆 , juntament amb en massa, Xeix, Luigi, Joan i altres companys de la cursa.

Amb en Sed, ens fem una foto juntament amb en Quico Soler, gran entre els grans corredors de les curses de muntanya del nostre país (en soc un gran ignorant 😳 ).

Ens passen un video sobre la cursa, desnivells, recorregut :? el mestre Bodi em mira…estic realment acollonit :?

L’endemà, quedo a quarts de set amb en Jorfer a la porta del càmping, per anar cap a Berga, a la sortida.
Arribem 5 minuts desprès. Fotos de rigor i a les 7, surten les dones. Dos minuts avans de sortir, em pregunto que collons hi fotu jo allà, rodejat de corredors que sembla que hagin nascut al pendent de la muntanya, que cada dia s’entrenen, segurament, com les cabres :? …no tinc temps per capficar-mi gaire i sortim.

Sortim de Berga i enfilem la primera pujada, La Figuerassa (1486 mts). Vaig just darrera del mestre 😆 , enfilem per un corriol ombrívol i estret, on s’entreveuen grans vistes des de dalt.
Arribem a dalt (Km 4,5) i just desprès de fotre’ns el primer banquet, tenim una fantastica vista de la serralada Pre-litoral, navegant per un mar de boira, amb Montserrat al fons, al costat amb la meva enamorada Mola (lo millor del Vallès 😆 ) i tot seguit, per acabar, el Montseny.

Baixem 2 minuts per tornar a enfilar cap al pic dels Rasos de Baix (2051 mts, Km 10 aprox). Arribo a dalt, em sorprèn molt agradablement el gran ambient que hi trobo,una gran claca animant i encoratjant els corredors conforma anem passant. De cop i volta, sento les veus d’en massa i l’Assumpta que m’animen, fan quatre grans fotos i em donen moltes forces per seguir endavant …Mil Gràcies!!!

Baixem 5 minuts i tornem a pujar :? …aquest cop, el pic més alt,la Gallina Pelada, de 2327 mts, al Km 19.
Enfilem el pic juntament amb en Bodi i un altre company dels Fondistes Penedès. Em trobo força bé ivaig pujant al meu ritme. Vaig deixant al mestre endarrera, però penso que més endavant, a la baixada, ja m’agafarà.
De cop i volta, uns metres avans d’arribar a dalt, veig un xicot davant meu,alt i prim, amb gorra blanca…ostres, es en Sed!!!
El passo, però un cop a dalt, al avituallament (menjo plàtan, beguda isotònica, aigua…), ens tornem a trobar i baixem junts fins, començar a pujar els Rasos de Dalt (2067 mts, Km 28).

M’avanço a la pujada, on desprès d’uns 50 minuts de pujar per un corriol estret i amb molta pendent, em trobo amb l’alegria de retrobar-me el amic massa, ajudant i animant enmig d’un banquet. Pujo un xic més amunt i arribo al Km28,on em trobo l’alegria de l’Assumpta amb la seva inseparable màquina de fotos, donant-me ànims i forces per seguir endavant.

Just al avituallament de dalt dels Rasos, em trobo, casualment, amb en Dani, el company del Sicoris que havia sortit de Berga a les 10 hores, per fer la cursa de muntanya (24 Kms).
Fem foto de rigor i baixo, juntament amb en Sed, que m’avança molt rapid, va de menys a més …quina cursa més bona noi!!!

Anem direcció al Santuari de Queralt. Encara queda una única pujadeta, del Km 37 al 38, fins arribar al Santuari. Curta, però amb tot el que portavem qualsevol pendent se’t fa un via crucis :?

I pensar que l’any passat, vàren fer aquesta cursa a ple mes de juliol :? :? …avui feia calor típica del mes de maig, però la majoria de pujades, estàn en llocs ombrívols i fresquets 😉

Un cop al Santuari, banquet de beguda i nomès resten 4 Kms fins arribar a Berga. Em trobo alguns corredors amb rampes a les cames 😥
Penso amb les meves rampes d’Empuries…quin mal…avui, he begut força beguda isotònica i aigua, i sembla que no en tindré :D

Baixo fins arribar a Berga, desprès de 6 hores i 42 minuts d’haver sortit, realment fatigat i destrossat :?
A uns 100 metres avans d’arribar, escolto els ànims de la meva dona, i em trobo la meva filla de 2 anys, que em dona la ma i correr cap a l’arribada.
En Xeix, m’animà i m’ofereix una cerveseta…desprès, desprès… li dic…
Avui, encara crec que va ser la Joana, la meva filla, qui em va acompanyar, amb els ulls mig plorosos, fins a creuar la linea de meta. Ens aplaudim mutuament a l’arribar i li penjen la medalla al coll. 😉

Bec isotònic, cervesa, aigua…ostres, quin mareig…estic realment bastants minuts KO …veig que el mestre Bodi arriba, però soc incapaç d’aixecar-me :?
De cop i volta, me’l trobo assegut al meu costat… l’abraço…en cau la llagrimeta…quins collons anxaneta…si senyor!!! Mil gràcies, ets un crack!!!!

No em queda res més que donar les gràcies a l’Assumpta …mil petons…gràcies per l’ajuda i els consells d’en massa i companyia, Jorfer, Luigi, Gorka …i el mestre Bodi…anxaneta, ja saps que si no fos per tu, tot això no ho podria pas haver escrit mai 😉
Felicitar en Sed, per la fantastica cursa feta, i la seva familia, per lo be que ens ho vàrem passar tot el cap de setmana 😆

Espero l’any vinent, ser un bon grapat de Kms’0 a la sortida, començant pel nen i acabant per l’Artur i companyia 😉