#9645
Crit
Crit
Membre

Bon vespre,

Ja tornem a ser a casa, si és que mai n’hem sortit. Un cap de setmana per recordar, i ja en van uns quants, qui s’estigui pensant d’entrar en aquest món que no perdi més el temps.

Dissabte de caminada presa de Cavallers amunt, em diuen criatura per voler trepitjar la neu i no vaig parar fins que ho vaig fer, en màniga curta!

El dissabte vespre emmoscatellats de mala manera, Bru, no tenim remei. 😳 No res, ens crèiem súpers i grans. En despertar-nos aquest matí ho hem fet doblement, no som súpers.

Cotxes amb els vidres gelats, l’herba del camp de futbol ben blanca, les muntanyes al fons i envoltats de bons amics. Foto i sortida.

Una volta pel Pont i agafem una carretera ombrívola que ens glaça la pell. El Fariz ens diu adéu, també un company del Calella que el segueix… amb la vista. Darrere un grupet simpàtic, el José Vicente del Barbastre, i un parell de km0’s.

Puja de mala manera però em sento molt còmode i no ens hi entretenim gaire (10 mil en 40 i poc). Poc abans de girar una mica de trencadissa i ens tornen a dir adéu, amb classe! Tots ens coneixem, en j. v és bon baixador i tampoc sé com estaré de tornada.

La tornada a 3.30 de baixada continuada, ens anem creuant amb els companys. Tot passa ràpid, impossible caçar ningú sense fer-se mal. Finalment entrem 4t i 5è amb 1.23 llargs. Ben treballats, company, no pares de créixer, aviat súper.

Les sensacions immillorables si bé els ritmes maratonians es veu clarament que et deixen una mica lent. Haurem d’aprendre a volar, almenys baixant.

Llavors ve el dinar… uf. Només sé dir gràcies, cada dia som més.

Mil gràcies, Neus, per tot! 😉

Salut