#13546
Avatar
homedferro
Membre

Brutal!

Aquesta gent del Pallars, quan s’hi posa, s’hi posa!!!

Excel•lent cursa! El recorregut immillorable. Unes vistes impressionants, uns paratges increïbles, una zona magnífica!

Trobada el dissabte en l’oficina de turisme del Pont de Suert, l’alcalde fa la presentació de la cursa i després torn per l’organització que ens detalla tots els ets i uts de la cursa. Ens tranquil•litza dient que el circuit està molt ben marcat, que hi haurà suficients avituallaments, que hi ha servei de guarda-roba a la sortida/arribada, en fi, un detall exhaustiu de tot el que correspon.
Repartiment de dorsals i bossa del corredor, amb tríptics de la zona, un gel i uns mitjons xulsíssims!
au! A sopar i a dormir. Del lloc on dormir se’n encarrega la Neus (moltíssimes gràcies per tot!). Impressionants apartaments. No ho dubteu La Faiada. No trobareu res millor!

Sona el despertador. Collons! Que d’hora… Però es que no hi ha curses dissabte a la tarda??? :D:D:D
Zero graus… ni fred ni calor! :mrgreen::mrgreen: Tapat fins a les orelles, ens trobem amb en Bru a l’hora convinguda i anem cap a l’Escola de Muntanya, lloc on es farà la sortida i l’arribada.
Ambient de les grans ocasions, gent escalfant, traient-se el fred de sobre… Nosaltres a resguard a dintre l’escola, anem saludant amics, coneguts i ocasionals!
Surten les noies, que valentes! Obriran camí per quan hi passem nosaltres.
Ara si, en Bru i jo escalfem…

Sortida i deu n’hi do! A la carrera cap a la Faiada! Deu d’haver premi per primer…
Els dos primer quilòmetres vaig veient la llampant d’en Bru i un creuament d’home-màquina-cabra de sobrenom Arctos com tiba i tiba del grup.
Comença la pujada. Amunt, amunt i amunt… Vaig passant gent, i em va passant gent. El terreny es bo per caminar, i preciós. També em passa gent a uns ritmes vertiginosos.
En poc més de 1:30 em planto a dalt de la Faiada. Molt bé. Pensava que ho faria en dos hores! En aquest avituallament m’hi estic una bona estona. He passat fred durant la pujada, tot i l’esforç. I ara, que he deixat la neu endarrera, i que hi toca el solet, m’hi entretinc… Aigua, isotònic, plàtan… Quan ha passat bona part de la gent, torno a enganxar-me a la cursa i començo a trotar.

Anem un grupet de cinc i anem força bé. Fem cinc quilometres de baixades i pujades esporàdiques i disfruto moltíssim! Els llocs per on passem conviden a badar… però no ho fem.

Entre el qm 15-16 em torno a fer una torta de turmell, sense cap mena de dubte, el meu pitjor punt feble. En quinze dies ja en porto quatre. Aquest ha estat prou fort! M’assec i em trec i torno a posar el keed, i me’l cordo tant fort com puc. I a partir d’aquí començo a anar amb molt compte. Quan em faig una torta, automàticament sé que en vindran dos o tres més a continuació, i he de vigilar que la que vingui no sigui definitiva…

Vaig triscant qual cabreta lliure, quan de cop, a uns deu metres pel davant meu, un corredor es fot de cap. Coses de les baixades per corriols humits i plens de fulles…
Arribo a la seva alçada i l’ajudo a aixecar-se. Té els genolls i el colze ben pelats. Vaig una estona darrera seu per veure com va, i entre una cosa i l’altra, ens plantem al 20. Penso en passar-lo i anar tirant, però que coi, primer ja no arribo… 😉
Fem la última baixada abans ja d’entrar en zona urbanitzada i vaig esperant al meu company accidental i accidentat, i finalment encarem la recta d’arribada i passem l’arc.
Els corredors ens rebem amb aplaudiments. 3h 45m. Menys del que pensava abans de començar, però vint minuts més del que podria haver fet si la cosa hagués anat d’una altra manera.

Mentre m’avituallo com déu mana: PA AMB TOMAQUET I EMBOTITS I CERVESA, arriba lúltim corredor, un senyor de 68 anys! Sisinyó! AMBDOSCO. Així vull ser jo de gran!

Resultat final, últim de la meva categoria i avantpenúltim de la general (homes):mrgreen::mrgreen::mrgreen:

Saludo i felicito de nou als màquines, amics i coneguts i me’n vaig cap a la dutxa de pet! Mentre torno, penso en aquesta curiosa circumstància: He anat dos cops a Pont de Suert per còrrer… i totes dos vegades he sortit molt satisfet tant de les curses com de l’ambient i fins i tot, del meu (dubtós) rendiment.

Una cosa, la cursa estava fantàsticament marcada, jo em perdo en un garatge, i en canvi, no vaig tenir cap problema, però cap ni un, en seguir les marques. De fet, en trossos, era un passadís fet amb cintes que et guiava!

Recomano fermament, que hi participeu l’any vinent. De veritat que paga la pena!