ok. companys!!
És veritat que això enganxa. A mí em té atrapat des de l’any 90.
Totes les explicacions de les endorfines i l’estrès son d’allò més evident, però hi ha una altra molt reduccionista i simple i és que després d’una sessió de còrrer difícilment t’has trobat pitjor de com has començat. Fins i tot, superar el repte de sortir un dia que et trobes desganat o cansat, s’esdevé un motiu de benestar i satisfacció.
Cada cop som més els que pensem el mateix, oi?
Gràcies per l’article, Jordi.
Una abraçada.
