#8623
Avatar
Álvaro
Participant

Jo no volia parlar de política, però no em puc estar. Evidentment, respecto les posicions de tothom, només faltaria.

En aquests tipus d’anàlisis que se’n fan és molt habitual que se’n parli "d’allò que ens deixen o no ens deixen fer". Però s’acostuma a oblidar el primer pas: per que et neguin una cosa, primer l’has de demanar. Si em permeteu la broma, jo no puc dir que la Scarlett Johansson (Quin tros de dona!) es nega a sortir amb mi, perquè mai no s’ho he demanat.

El primer pas que algú negui la independència de Catalunya, em perdonareu la ximpleria, és que Catalunya la demani. Ja passo dels 40 "tacos" i això no ho he vist mai. Catalunya mai no ha dit que es vulgui separar d’Espanya. Quan el Parlament de Catalunya digui que vol una relació amb Espanya diferent a l’actual, llavors ja podrem dir si neguen o deixen de negar.

El principal problema que té hores d’ara l’independentisme a Catalunya no ve de fora. El principal problema és que la majoria dels catalans ja estem bé així i no tenim cap necessitat ni cap intenció de separar-nos de ningú. Quan l’independentisme sigui un corrent majoritari, llavors parlarem.