#4347
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Aquesta tarda he sortit per la mitjana, és un lloc que m’encanta, m’hi puc passar més d’una hora tranquil-lament. Com em cau relativament aprop de casa m’estava plantejant el tipus d’entrenament ja que normalment combino un parell de voltes pel camí de La Clamor de les Planes, embarcador i xiringuito de la font i després de dues voltes (20 m aprox.) faig un traguet i tiro cap a l’altre cantó.

Parat a la font decideixo fer 5 voltes progressives per afegir una mica de ritme, tornar a beure i marxar cap a casa. Estava jo aficionat a control-lar la segona i uns metres abans d’arribar a la font em para una padrina. Paro el crono, em trec els auriculars i ella pregunta: "Quant és la festa de la mitjana?". "No ho sé, senyora" li comento amb cara d’estupefacció.

Com faltaven uns metres per arribar al lloc de control, i amb la sorpresa de la dona he parat malament el crono, després de la curta conversa m’he parat uns segons desorientat. Les progressions, un altre dia serà, decideixo beure i marxar cap a l’altre cantó.

En aquells moments no hi havia massa gent, aquella padrina devia necessitar fer aquella pregunta ves per qui sap què, potser per comunicar-se amb algú. Qui li diu a la bona dona que en aquells moments m’ha trencat el ritme i la concentració, que segur que per ella no feia més que la banalitat de córrer per allà.

Només hi ha una cosa ben certa, era molt més important atendre la demanda d’aquella senyora, no ja per educació i cortesia, qui sap que li podia convenir, que el meu entrenament. A vegades els corredors davant de qualsevol circumstància -com aquesta anècdota- no sabem reiniciar el pc, i quan alguna cosa ens trastoca els plans sembla que s’acaba el món. Hi ha més dies que llonganisses!!!

Una abraçada a tots.