#4206
Crit
Crit
Membre

Quin reclam el sol, vent…

A mig matí un entrepà i en sortir de la feina, calça curta i a tocar el cel. Només ho podem entrendre nosaltres.

Sol, tot sol, ja tocava. Redescobreixo la Mitjana i m’aturo un parell de vegades intentant veure qui és aquell de dalt a l’arbre, cap pressa, molta sargantana i l’arç blanc ben florit. La florimenta no va tota al mateix ritme, encara ho recordo de l’any passat, enguany igual, us convido a veure’n el ritme, a quin costat de riu floreix primer? I les fulles? Porto un ritme maco.

Al riu el vent és més fort, però em sento molt feliç, quina llibertat més absoluta! Al cap del riu encara aguanta, justet, el cartellet de https://www.km0.cat, la pluja l’ha descolorit un xic, no me’n puc estar, el toco.

De tornada, cita obligada en mestralada la pujada a la Seu Vella, busco la cara nord com un boig, sé el que busco i m’aturo tres minuts a contemplar-ho: cel net, blau, pirineus blancs, es llegeix com neva a la cara nord.

Dutxa i una mica de menjar.

Quina sort que tenim…

Salut