#4254
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Arctos a mi m’ha passat com tu, haver de sortir, però sempre he esperat al final, sóc incapaç de deixar una etapa a mitges, ni un partit de bàsquet, ni d’handbol, ni una carrera atlètica….Per algun tipus d’afinitat sempre trobes amb qui prendre partit, tipus de joc, proximitat geogràfica, caràcter dels participants. És igual si són esports individuals o col-lectius.

M’he passat tardes senceres d’estadio 2 o canal 33 xupant els esports. En l’exemple que comentava el baldato sobre el ciclisme i l’Indurain, mireu que passa amb l’handbol o el bàsquet. No vull obrir un debat que no ve al cas, però a mi tant me fa el que faci la selecció espanyola ho miro perquè m’agrada el joc. Totes dues són campiones del món, segurament les audiències de les finals tombaven. S’ho mirava gent que trigarà temps a veure un partit de qualsevol dels dos.

Els partits d’acb o eurolliga són de molt nivell, per satisfer el pal-ladar de l’aficionat més exigent. El cas de l’handbol és molt més flagrant, en els últims 10 anys quants equips han estat campions d’Europa que no siguin de l’asobal. Ara no us ho podria dir…., però feina per trobar-ne algun.

L’altre dia van donar un partit en que el Portland es va menjar el Ciudad Real, espectacular, com podia haver estat e l’inrevés. Quanta gent que devia veure la final del mundial s’ho va mirar? Hi juguen els millors jugdors del món, tret d’alguns que ho fan a Alemanya. Molta rao té en baldato quan diu que hi ha molt forofo i poc aficionat a l’esport. Els forofos a més a més et treuen de polleguera en les discusions esportives, perquè no veuen més enllà dels llençaments de l’Iker Romero o les parades del Barrufet, qui els parla del treball fosc del Juantxo Pérez o de l’autèntica muralla del Dinart, del joc col-lectiu….

Els de motor també me’ls miro, i els gaudeixo, però ja ho veig d’una altra manera. El binomi home-màquina treu molt de l’encant de la lluita home-home.

Si aneu al bar a llegir el diari esportiu i m’hi trobeu tot havent-lo començat em maleireu els ossos. Jo me’l llegeixo d’una punta a l’altra. I també sóc futbolero, el propi futbol no en té la culpa del que ha arribat a ser o el món que s’ha format al seu voltant.

Una abraçada a tots.