#4171
Avatar
Artur42
Participant

Sense voler provocar que s’obri un fil de ciclisme -una altra de les meves passions- sí que vull dir dues coses. És cert que quan guanyava Miguel Indurain semblava que ho feia fàcil, que no hi havia espectacle, però crec que el gran espectacle era precisament aparentar que guanyaves sense despentinar-te. No recordo quina edició del Tour era -i em fa mandra anar a mirar els vídeos que guardo a la videoteca- vaig anar a veure l’etapa reina. Semblava que aquell Tour es decidiria al Tourmalet, i allà ens vam plantar la nit anterior amb un altre amic de Lleida. Quan el migdia següent van passar els ciclistes, Tomy Rominger ho va fer amb un minut d’avantatge respecte Indurain. Des del nostre lloc -a 1 quilòmetre de coronar el port- podiem veure com el ciclista navarrés anava perdent distància respecte el suís. I així vam deixar la cursa, amb un avantatge de Rominger d’un minut al cim del Tourmalet i el descens del port com a única dificultat fins a l’arribada.
Nosaltres vam anar a buscar el cotxe i, quan vam posar la ràdio, Indurain havia atrapat Rominger, que feia unes declaracions dient que mai havia vist una cosa igual, que Indurain guanyaria el Tour i amb justícia.
Respectant la teva opinió baldato -i no perquè t’hagis posat amb el gremi, que tens molta raó- t’he de dir que només aquell descens del Tourmalet que va fer Indurain ja valia un Tour, com també aquella crono de Bercerac, o aquella etapa -crec recordar que a Bélgica- on va fer una quilometrada amb només Johan Bruyneel enganxat al cul… i tantes i tantes. Francament crec que si Indurain s’hagués dedicat a donar espectacle, no hagués guanyat 5 tours…igual que si el "Chava" Jiménez hagués tingut una mica més de cap, potser n’hagués guanyat algun.

Ostres tu, tallo el rotllo que farem petar el fòrum. Res baldato que totes les opinions son respectables i que, de vegades, la vida és molt injusta. Hi ha molts partits que Ronaldinho passeja durant 89 minuts, però en 30 segons et fa la jugada del segle… i el 99 per cent dels aficionats es queden amb això…i són feliços, sense pensar que Valdés ha pogut salvar 3 gols, Puyol s’ha deixat l’ànima per tapar forats, Deco ha tallat mil pilotes al mig del camp, i l’assitència a Ronaldinho l’ha fet Xavi.

Quan jo jugava al futbol-sala de vegades també sentia que no es valorava prou la meva feina, però era el primer que anava a abraçat al que feia el gol. A més, jo era molt dolent 😉

Salut a tots