Benvolgut Mestre Pucurull,
ja hauria de ser cultural, el fet de revisar-se la salut habitualment, perquè altrament ens troben en situacions com la que descriu l’article.
De vegades treballo en una clínica, i ara ja m’ha deixat de sorprendre la d’ingressos que hi ha de la següent tipologia:
– No ho entenc, estàvem jugant el torneig de veterans tant tranquil•lament i de cop i volta, s’ha dut la ma al pit i ha caigut rodó al terra…
I no cal fer una Marató, una mitja o l’ascens a l’Everest. Només cal un sobreesforç en un mal moment.
No hi ha ningú que estigui exempt del risc, però n’hi ha molts que l’obvien.
Allò que diuen els castellans de "no tener por haber tenido, no hay nada perdido", en el cas de la forma física i l’estat de salut, no es pas veritat.