#6060
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Sense voler polemitzar amb el col-lectiu mèdic tampoc crec que s’hagi de fer alarma social. Estic d’acord en que només que es pugui evitar la mort d’una persona tots els esforços ja valen la pena, però no que la popularització de la marató l’hagi desvaloritzat, tot el contrari. Perquè entenc que la gran majoria de persones que es posen darrera la línia de sortida n’han fet una preparació mínima, i fins i tot, una manera de viure, basada en el treball per assolir la preparació física òptima. Sempre hi pot haver la persona inconscient que sense cap mena de preparació s’hi presenti, però precisament el respecte a la distància i la llegenda de la prova fan desistir aquests agosarats.

Es parlava de la poca cultura maratoniana que hi ha aquí, la que difícilment ens fa fer més de dos o tres proves -en general- durant l’any, i que la gent quan hi va, penso que ho fa amb aquesta preparació mínima. N’ignoro les estadístiques, però no em consta -per sort- que s’hagin donat fets luctuosos a les curses catalanes en molt de temps. Si no recordo malament, a Granollers fa algunes temporades.

Precaució i preparació, sempre; alarma, mai. Si que una activitat de lleure que ens aporta tot el que ens aporta com l’atletisme de fons popular hauria d’estar exempta de riscos, però el risc és inherent a la mateixa vida, i sobretot manera de viure. És molt més perillós sortir a la carretera, s’esfondren habitatges i passen mil desgràcies que avui, malauradament s’emporten vides. Comparativament, i reitero desconéixer les xifres, quants dels corredors habituals hem tingut algun ensurt?

A vegades els mateixos metges ens donen informacions contradictòries, del saludable que és la pràctica de l’esport i els perills que comporta. Una cosa lligada a l’altra. Crec que no s’ha de dramatitzar, perquè entre altres coses, es crea una alarma, especialment en la gent que no practica o no comprén aquest esport i si és gent que ens estima pateix més del compte i si els som indiferents engrandeix la llegenda de sonats que portem al damunt. I personalment, a la balança hi pesa molt més tot el que m’enriqueix el fet de preparar i participar a les maratons que no pas els riscos que em pugui portar. Tampoc vull viure en una bombolla!!!

Una abraçada a tots.

Una abraçada a tots