#14188
Avatar
albertbo
Participant

El debat es mata, s’assassina, quan es diu: "Si no vols pagar això, no vinguis". Gràcies, però jo ja m’ho aplico sense que m’ho hagi de dir ningú.

En segarrenc s’ha descrit a sí mateix, i a mi de retruc, de la millor manera possible: jo també sóc un esperit lliure convidat. Però vull un KM 0 Ponent potent, que siguem punt d’atenció quan es parli d’ATLETISME POPULAR, amb majúscules. Si fem veure que tot és una bassa d’oli, que vivim en un món feliç d’entrenar i anar a curses, de fer petar la xerrada i només comentar les batalletes de torn post-cursa… no ho serem mai.

No enceto debats ni discuteixo si crec que no tinc arguments o que no són prou sòlids. M’avorreixen enormement els pseudo-debats en que tot es redueix a emprar un to de veu més alt que l’oponent i on els raonaments queden diluïts en el maremàgnum general. Per contra, m’agraden i molt els debats amb coneixement de la matèria tractada, torn de paraula respectat i dades objectives. Sempre en pots extreure informació útil, no només entreteniment.

Ha de quedar clar que el que pretenc des de la meva posició és potenciar l’atletisme popular, l’atletisme dels que mai podran aspirar a res més més que a córrer per afició i guanyant-se les garrofes per altres vies, però que també es veuen recompensats en forma de millor salut, autoestima, potser reconeixement social, etc.

També la intenció és mostrar la realitat als nouvinguts. Potser ells es pensen que sempre ha estat així. Als més veterans us faig una pregunta: en percentatge, en condicions ideals (mateixa feina estable, mateixes curses), en quant se us ha incrementat allò que destineu a la vostra afició preferida ? És un càlcul difícil, però jo he posat damunt la taula algunes dades que ningú no pot discutir. Són objectives, i en tinc moltes més.

Estic d’acord que l’IPC oficial no reflecteix la realitat de cada dia, però segueixo pensant que el preu de les curses està generalment desmadrat. En aquest sentit, defensaré on calgui el que penso, tot i trobar punts de coincidència amb en segarrenc i també amb en saltamarges. Sí, saltamarges, t’esmento perqué tu i jo vam tenir un intercanvi d’impressions molt enriquidor, molt adult, en el fil de la vostra 1a cursa i també personalment a la cursa de muntanya d’Igualada, referent al tema que ens ocupa. Potser perqué encara faltaven setmanes per la vostra cursa estaves més relaxat.

La meva crítica no és destructiva, però hi ha qui se la pren malament. Comprenc la humana reacció de posar-se a la defensiva, sembla que no es pot criticar sense esperar aquestes reaccions. Sempre que trepitges un ull de poll les esperes, però jo personalment també espero arguments que me la vulguin contrarrestar, no només dards enverinats i al·lusions generalistes. En aquest sentit, els dos personatges esmentats anteriorment són exemplars per la seva maduresa.

Se m’ha dit que el tema no toca, no només per part d’en JFK sinó també per part d’altres membres molt significats de KM 0 Ponent. Em sembla que això és un vici tret de l’ex-president (encara hi ha algun que altra periodista que l’entrevista que l’anomena president) Pujol. Ell adduïa que tenia la llibertat de respondre igual que el o la periodista tenia el dret de preguntar. Discrepo totalment: com a màxim representant del poble català ell menys que ningú no hauria de defugir preguntes, per molt incòmodes que li poguessin resultar. Ja tenia prou tècnica per parlar de tot sense dir res, com en Felipe. Altres com Corcuera també xerraven per no callar (" ¿Por qué me repregunta? ¿Qué edad tiene usted?"), o com en Rato deien que si els pisos eren cars era perqué hi havia gent disposada a pagar per ells el que es demanava. Bé, aquest comentari el va cubrir de glòria, és clar.

Relligo aquesta divagació amb el fil. Comprar o llogar un pis és una necessitat vital. Córrer una cursa no.

Se m’ha dit que predico córrer curses gratis. Això senzillament és fals. Entenc que tot té un cost i pago de bon grat la inscripció a les curses que vaig. El que no entenc són les curses gratuïtes, i això sí que és molt d’admirar. Reitero el convit a explicar-ho a algun organitzador. De ben segur en podrem aprendre molt tots.

Aprofito per recordar que hi ha un altre fil en aquest fòrum ("El fil dels organitzadors") deixat de la mà de Déu. He intentat reanimar-lo algunes vegades, sense èxit, perqué creia que podia ser una utilíssima eina per apropar-nos, organitzadors i corredors. No hi sembla haver interès. Tampoc quan davant la molt hipotètica marató a Lleida propugnava la suma d’esforços entre clubs. La idea podia ser vàlida en qualsevol circumstància. Tampoc cap resposta. Si els organitzadors de Ponent no posem en comú els nostres coneixements, no crec que puguem véncer la inèrcia-mandra-desconeixement d’on és el gruix de corredors: fóra (a Lleida ja els tenim tots comptats). El preu només hauria de ser un atractiu més.

Allò que demano ho aplico jo, no hi patiu. Demano claredat, transparència i economia. Ningú no m’ho ha demanat mai, però hem fet públics voluntàriament els comptes de la Marxa, hem treballat amb cèntims i també hem inclús reduït preu de l’any passat ençà. Amb tota la modèstia del món, som bastant pioners. Que no és equiparable una marxa a una cursa ? És clar que no. Tampoc en el preu demanat, però comporta també un munt de feina que també en aquest cas passa TOTA per les meves mans. I em sumo a l’elogi a tot organitzador que es belluga per aquí…

M’estic allunyant de les curses, no del córrer. M’han fet tornar molt selectiu. Potser tot es redueix a que no puc pagar alegrement uns euros de més sense pensar abans en el que suposa per l’economia familiar general.

Hi ha molts altres debats possibles. Per exemple: "Col·laboradors expoliats ?" Ho dubto, però preferiria traslladar-lo al fil dels organitzadors.