#14178
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Vagi per endavant que veig la preocupació de l’albertbo per l’encariment del preu de les inscripcions a les curses tan legítima com qualsevol altra. I sí, és una evidència que no pot explicar-se només amb l’augment dels preus d’absolutament tot el que es mou al mercat. Però seria també una descontextualització no parlar de l’encariment de la major part de serveis i despeses relacionades amb el muntatge d’una cursa. Quan a l’IPC, què voleu que us digui, qui s’empassa avui que la vida només puja aquell irrisori percentatge que sovint ens mostren. El dia a dia de la nostra economia segur que no ens diu això.

Als organitzadors em fa l’efecte que els importa poc la quantitat d’hores de dedicació que hi han de deixar. A més a més, contactes, reunions, trucades, viatges… Fets que comporten una despesa real de més o menys diners que segurament la majoria dona per bo per poder dotar a la seva cursa dels recursos i serveis que hi veu necessaris. Això sí, afegir calers de la butxaca pròpia ja seria com allò de banyut i pagar el beure.

Crec que el principal plantejament que t’has de fer quan vols organitzar una prova és saber com vols que sigui, què vols que hi hagi i què costa. Dotar-se dels recursos econòmics necessaris ja depén de variables que és molt difícil, per aproximades que siguin, coincideixin en les diferents organitzacions.

Hi ha els recursos públics que depenen bàsicament dels diferents ajuntaments. Un company d’un altre club i bon coneixedor del tema em va assegurar que la subvenció de Cervera era un terç de la subvenció que donava un altre ajuntament a una prova similar a la nostra geografia lleidatana. Sé que no és molt substanciosa, però no em queixo. Hi ha tres clubs de futbol sala masculins, un de femení, club i escola de bàsquet, club i escola de futbol, penya ciclista, centre excursionista,… i me’n deixo uns quants. No em semblaria bé que s’ajudés a finançar activitats d’una entitat i no s’ajudés a altres. Les altres proves, amb les seves circumstàncies són tan dignes com la nostra. Ja entendreu que els números de cada cursa se’ls guardi cadascú, més que res per no fer comparatives que no duen a enlloc i no tenen rao de ser. I sobretot que ningú pugui dir, "òstia! sí què sóc pringat jo". D’altra banda també entenc que ajuntaments d’altres poblacions es volquin més en unes activitats que altres, ja sigui per sintonia personal al ser pobles més petits, ja sigui perquè no hi ha tantes disciplines o entitats a organitzar coses……, tant se val.

Aquests col·laboradors que surten als díptics són els expoliats no només pels organitzadors de curses atlètiques. Ho són per part dels organitzadors de qualsevol activitat lúdica amb una mica de cara i ulls -o no- que es faci al poble. I ajuden, i sort en tenim, però tampoc se’ls pot fer caure el pes del finançament de la prova. Tret de casos especials, en trobes uns quants per ajudar una miqueta, gairebé mai algun per ajudar molt. I als temps que corren encara costarà més.

Queda evidentment a criteri de l’organització l’esperit que se li vol donar a la prova quan a número de trofeus, categories, obsequis pels corredors… Què ens hem mal acostumat a la samarreta tècnica de torn, a aquella altra cosa, a no se què…i en podríem prescindir, segurament sí. Però n’hem fet un costum tan acceptat que costa imaginar-se anar a curses sense la bossa corresponent. I d’entre tants que som n’hi haurà uns quants que diran que segurament els seria igual, que ells ho farien diferent -mai plou a gust de tothom-…..(normalment els pocs que es queixen són els que no fan). El que hi ha avui és acceptat convencionalment.

Per il·lustrar un exemple, a Cervera els tres primers anys hi va haver a l’arc d’arribada un crono penjat que feia visible el temps dels participants a gairebé tota la gent que era propera a la zona d’arribada i un cotxe capdavanter de l’organització en duia un altre perquè tothom que fos al circuit sabés el temps de cursa. Aquest servei va passar progressivament de 600 i pocs euros a més de 900. Al quart any emprenyats vam enviar un e-mail a l’empresa Serbloc especificant els percentatges en que havia pujat el cost i preguntant-los si no els interessaven les curses petites o que no es contractessin prou serveis on puguessin ficar cullerada. No van respondre. Òbviament se’n va prescindir. Fa un parell d’anys que arriben propostes d’aquella empresa en preus similars a la primera edició, ni es contesten. Per què aquests serveis i no uns altres? Als organitzadors ens va semblar que després de molts anys de no haver-hi curses al poble, a la nova li volíem donar una estètica: per la gent que surt a veure-la, pels col·laboradors que aporten els seu granet de sorra, per fer-los partícips del que poden veure a qualsevol altre lloc ho tenen a casa, motivar els vilatans a participar en següents edicions…….

Després hi ha la qüestió de si s’ha d’oferir premis en metàl·lic o no. El veig un debat innecessari. Tot depén dels recursos, per què no? una vegada tinguis garantida la bona atenció als populars -sempre qualitat indispensable- si tens la sort de gestionar un pressupost generós, per què no permetre’s premiar amb diners els guanyadors? Hem d’entendre aquests altres -i pocs- companys que tenen la qualitat que la majoria no tindrem mai de poder córrer tan ràpid o lluitar per les posicions d’honor. Si es poden treure uns calers per què hi han de renunciar? Malauradament per ells en aquestes contrades poques curses s’ho poden permetre.

És fàcil que en la materialització d’un projecte, en el trasllat d’aquella idea que teníem a la possibilitat de desenvolupar-la, les despeses que pugui generar arribin a espantar-nos. Deixaré la qúestió organitzativa per a posteriors posts si és que hi ha un interès.

Per matar l’assumpte, des de la meva perspectiva de corredor -ho he comentat anteriorment- només el fet de que hi hagi un grup de persones disposat a trencar-se les banyes per facilitar-me gaudir d’anar a córrer una cursa, encara que sigui allà on Jesucrist va perdre l’espardenya ja em mereix la més alta de les consideracions i respectes. Sempre crec que el preu fixat per la inscripció és l’equilibri que han pogut fer per generar els recursos necessaris per celebrar la prova. M’és igual si no han pogut tocar més tecles o no n’han sabut, el cas és que han fet possible que jo sigui allà per gaudir del que més m’agrada. He participat en moltíssimes proves i només en algun cas molt aillat m’ha semblat percebre que potser volien fer agost a costa nostra.

El valor que tots donem a les coses és tan personal i divers que tothom hi donarà el seu matís, però avui dia anar a gaudir d’una cursa pel mateix preu que em costa (més o menys) una pizza mitjana que pugui demanar que em portin, un parell de cubates si surto de festa, comprar un partit de futbol pel digital…….i milions de coses que si ho penso fredament segur que no m’aporten tant. I a més a més sé el que costa, no tan sols en esforços sinó en diners el muntatge d’una cursa, no em sembla tan desmesurat.

(acabaré aviat!!!!)