S’agraeixen els ànims. La veritat és que l’experiència de la Marta m’ha animat bastant. De fet ja estic decidit en un 90%, em deixo el 10% restant per veure com van els entrenaments.
Encara no m’he inscrit, perquè cada vegada que miro de fer-ho he de sortir corrent al lavabo 
(em recorda el que deia l’avi d’un amic meu, que va estar al durísim front de la Sierra del Guadarrama durant la Guerra Civil: "Allí lo más duro que cagábamos era agua", amb perdó per la cosa escatològica 😳 ).
En quant al ritme de cursa, tindré en compte els entrenaments i intentaré fer la Mitja de Madrid, tres setmanes abans de la Marató, per saber, sobre tot, quin límit no he de passar. Rodrigo Gavela diu que s’ha de fer una mitja tres setmanes abans de la marató i que s’ha de baixar de 1h 45min (l’ideal és baixar de 1h 42min) si es volen trencar les 4 hores a la marató.
Ja entenc que voleu dir amb això d’oblidar-se del rellotge, però precisament, a la primera Marató crec que és a la que més s’ha de mirar, per no passar-se. Llegint moltes cròniques de maratons per internet, he tret la conclusió de que el principal problema dels corredors populars es voler córrer més ràpid del que poden. És típic llegir el cas d’un corredor que vol fer 3h 45 min i es fot una patacada contra el mur, mentre que un altre surt a per 4h 30 min i no troba el mur enlloc. Buscar batre rècords a la Marató s’ha de fer amb molt, molt, molt de seny.
Quan em decideixi a inscriure’m, obriré el fil corresponent i us mantindré informats.
Moltes gràcies.