#8737
Sime
Sime
Participant

Tots en la mateixa línea.
Ahir amb poques o molt poques ganes de còrrer pero al final és la dona qui em fa sortir una estona.

Pel camí ens creuem amb els companys del km0

Una mica d’escalfament acompanyant-la (ella tot just comença ara) i després una mica de ritme tot sol fins que, al final de l’entrenament, em trobo a una antiga companya de l’institut i ens possem al dia del últims vint anys tot rodant uns vint minutets més.

Al final de la sessió, no us ho podreu creure, pero vaig veure que el Montoliu, desprès de saludar-nos, estava: una mica cansat!

Impressionant!

De vegades els dies més improvisats poden esdevenir els més satisfactòris.

Salut!