#8725
Avatar
lagartija
Participant

Bon dia companys i companyes!

Amb la serenor que la distància dona a les coses vos resumeixo una mica el passat cap de setmana:

Divendres: Aquesta vegada, directament agafo un taxi desde l’aeroport. El "sopar fred" m’espera a taula. Arrivo sense gana. Ja soc "gato viejo" i per si un cas, ja he "sopat" al tren d’alló amb regust plastificat i tot amb el mateix gust…
Dissabte: Gimnàs! Avui serà especial. Farem jocs d’aquells de respondre preguntes a veure quina profunditat té la nostra ment. Guanyo jo!!!… no per profunditat sino per retorta! 😈 Sorpresa! Hem demanen si m’atreveixo amb una classe de meditació pels companys. Ostres! Meditar davant les càmares?? Ho intentaré, jo mai ho he fet davant ni per ningú…
Val 5 o 10 minuts, no més… No sé el temps que va passar 30 minuts de ben segur. Estic contenta, els companys s’han relaxat, i s’han oblidat de les càmares. Jo també, increiblement…
Dinem. Avui no hi és "el meu" cuiner…. Demano 2 primers. Quina gana! Que boníssim està tot! Infussió de flors? Si, si us plau. Elias, ja sap també que m’agrada… Tothom és genial.
Toca massatge abans de anar a les pistes d’atletisme. El meu "futur marit" hem fa bessons i trapecis. Semblava que portaba una motxilla!
Anem a les pistes d’atletisme. Avui ens ensenyaran a fer respiració abdominal i ens expliquen la importancia tant d’aquesta com de la ment a les curses. Ja estem "ventilats". Toca còrrer. Velocitat. 😳
Avui hem canvien de grup. Grup 3. Amb Antonia. 🙄 Ella m’ensenya a balancejar els braços i portar la respiració. Gràcies.
Diumenge: Secret fins que arribem al lloc. Mataró. 3 voltes. 7800 mts. 1500 mts de pujada amb 300 de desnivell acumulat. 4 grups de 2 i Miquel al "seu ritme". No podem parlar. El nostre companys serà el nostre adversari. Dels 4 que més temps acumulin respecte el seu company/a o respecte el grup de davant, passaran a formar part dels candidats a no estar la propera setmana.
Tot va anar bé (és secret). Entro amb Antonia. 2 hores 15′. 😯 Canvien els criteris d’eliminació. Bronca. Hem pactat entrar juntes? No! Tant és. Les càmares són davant. "El sordo no puede oir…"
Dilluns: Entrevista. Tornem a casa.
Donat que aquest foro també està control.lat pel programa, però sobretot per respecte als companys i companyes que encara hi són, no renegaré pas contra les decisions presses. Hem va tocar a jo marxar. Es així. Era la més prescindible (entre d’altres motius televisius principalment). Jo per la meva part, considero haver fet el correcte. Motius tants com colors. Cadascú té els seus. Encara que n’hi ha que mai es sabran. Sobretot si deixen en evidència la desidia esportiva i la manca d’esperit esportiu. Tot passant a convertir-se en un "reality" .
Sento si us haig decebut. No he pogut faltar als meus principis. És l’únic que tinc. Com els vaig dir: "Si volviese a empezar, lo haria de la misma manera".

Gràcies a tots i totes pels vostre recolçament. Mai no hagués arrivat tant lluny, ni hagués progressat tant sense el vostre ajut.

GRÀCIES!!!!.

Com no: Petons+petons+petons++++++