#3814
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

El calaix és prou gran perquè us hi animeu, o això espero, aportant cadascú la vostra, que no sigui necessàriament una crònica d’una cursa, una consulta…..altres qúestions resoltes en altres apartats.

Ens podríem estar la tertúlia de tota una nit parlant sobre les diferents sensacions o vivències que aporta a cadascú de nosaltres aquest món tant gratificant de l’atletisme de fons popular.

Ja que de moment encara no us heu animat ni veterans ni novells, deixeu-me mimar una mica aquests darrers, perquè quan els invaeixi el desig de devorar kms. i trencar cronos algú els hagi dit abans que sobretot no s’obsessionin i capfiquin en la seva lluita pels resultats.

És molt evident que després d’uns mesos de sortir a córrer amb una certa regularitat la majoria dels corredors experimenten millores força gratificants. Fàcilment s’augmenta la distància recorreguda, el cos s’habitua a l’esforç i millora el rendiment, es fan els mateixos recorreguts amb menys temps i menys cansament. Tots aquests indicatius, apart d’aportar una millor forma física, aporten un suplement extra de motivació, un creixement personal en autoestima i la gasolina necessària per continuar aquesta progressió.

La lluita per l’obtenció de millors marques, el sant greal dels corredors, esdevé moltes vegades en una fixació de la que no podem escapar. I no és pas dolenta aquesta recerca, però si que ho poden ser alguns dels molts camins que podem seguir.

Hi ha moltíssims plans d’entrenament per aconseguir uns resultats determinats, i és tant bo ser constant per seguir-ne un qualsevol com dolent seguir-lo a ultrança i fer un entrenament molt intens perquè toca i no tenir en compte que potser aquella nit no em pogut dormir o segons en quina feina ha estat un dia duríssim i s’està rebentat. Perquè als plans d’entrenament no els acompanyen circumstàncies personals, i nosaltres tots tenim unes obligacions laborals, familiars, socials….que és important que sapiguem compaginar. Per molt que ens agradi, ens apassioni, no ens hi va la vida a cada entrenament o cursa. És molt important conéixer les limitacions pròpies i escoltar el cos. Tampoc ens hem de fuetejar i fer penitència si per alguna circumstància ens saltem algun entrenament.

Córrer en grup, ja sigui en entrenaments o en una cursa té milions de coses bones i alguna de dolenta. La pitjor és comparar-se constantment amb els altres, encara que portin el mateix temps corrent i tinguin uns entrenaments molt similars. És una veritat irrefutable que les persones som diferents, i uns tenen un talent natural superior a altres, córrer no és una excepció. N’hi ha que el mateix entrenament l’assimilen molt millor, i si us fa ràbia menjar-vos la pols que deixa aquell que entrena un dia menys a la setmana i el divendres s’infla de cubates, teniu un problema.

Amb treball i dedicació els resultats arriben només fins el nostre cos, les nostres condicions i l’entrenament els poden portar. Les referències dels nostres companys o rivals són importants en la mesura que ens ajuden a progressar.

Cadascú ha de trobar el seu propi espai, ha d’aconseguir les seves victòries personals, que moltes vegades no passen per batre o no a aquell o a l’altre. Es bo saber que els companys o rivals són actors de repartiment a la pel-lícula de cadascú, no models a imitar, personatges a envejar o enemics a eliminar. El privilegi és que si en sabem, tots ens podem fer el guió a mida…….A veure qui interpreta!!!!!

Una abraçada.