#13793
Avatar
Álvaro
Participant
Quote:
I tampoc em veig amb cor de parlar de curses i entrenaments quan no formen part de la meva rutina, perquè córrer és com l’aigua que flueix, ens dona una part de vida i sobretot l’energia del moviment. La mateixa aigua quan s’estanca és malmet.

M’has llegit el pensament :( . Quan les coses van bé, acabes content els entrenaments i a les curses arriben les marques, no sé que els hi passa als dits que es bolquen sobre el teclat amb ganes d’escriure sobre mil coses :D . I quan l’estat de forma no va massa bé, alguna cosa han de saber els dits que ja no s’ho agafen amb tantes ganes :? .

Sobre els records esportius com a espectador, només puc dir que m’encanta recordar campionats, competicions, curses, partits o jugades, fins i tot les derrotes. Per exemple, el "gol" de Cardeñosa contra Brasil 😯 😯 , ja fa 30 anys :? :? i aquesta setmana l’he tornat a veure a la tele (no em facis dir a quin canal ni amb quin motiu) i m’agrada recordar.

Fins i tot m’agrada més evocar esdeveniments antics que seguir l’actualitat esportiva, potser és que em faig gran. Quan sobtadament surt alguna cosa antiga a la tele s’ho explico a la meva dona i al fill gran (als petits ja els hi arribarà): "Mira, ahora se la va a pasar a Fulanito a su derecha que va a marcar de cabeza", "Mira, la final de tal campeonato, ganaron los de azul 2-1, con un gol en los últimos minutos de Menganito", "Mira, la final olímpica de tal distancia, gana el de verde", "Mira, Zutanito, el primero que bajó de tal tiempo en tal distancia", "Mira…"

Me miren amb un punt d’admiració (potser és l’únic moment en que ho fan) tot dient "No entiendo cómo te puedes acordar de todo eso". La propera vegada ho puc tornar a fer amb les mateixes imatges, perquè ells ja no se’n recordaran, però crec que els hi agrada.