#4239

segarrenc
Participant

Salut companys,

Sembla que la marató ha absorbit un protagonisme important al fòrum, i no seré jo qui el qüestioni ni dubti del mereixement d’aquest protagonisme però sí que avui tinc ganes de polemitzar una mica, així que vaig a argumentar: no hi ha tanta èpica a la marató. Tampoc comparteixo l’enunciat al 100% perquè quan parlem de sensacions i vivències és molt difícil de parlar en termes absoluts, alguna cosa hi ha, però menys de la que diuen.

La marató és una cursa més, només això. Passa que és una distància considerable que per assolir-la amb una certa garantia necessita una planificació i una dedicació. A més a més, menys en comptades ocasions l’afrontem amb unes exigències que encara en condicionen més la preparació.

És evident que no en podem córrer una cada setmana pel desgast que suposa, a més a més, segur que en una relativa proximitat geogràfica no se’n disputen més de 3 o 4 a l’any. Possiblement, ni que tinguéssim la capacitat hipotètica de correr-ne una cada mes tampoc ho faríem ja que la preparació per afrontar-la no la gaudiríem com ara, acurada i detallada, mimada segons les perspectives de cadascú. Entre altres coses perquè el sortir a córrer de la gran majoria passa per rodar entre els 45 i els 90 minuts la major part dels entrenaments.

Si partim de la base que sortir a córrer és una activitat que ens apassiona, ja ens omple per si sola, i la majoria ja en som autèntics addictes, invertir el temps i l’esforç necessari per presentar-se a la línia de sortidad’una marató en condicions no és gran cosa més que gaudir un plat exquisit més abundant que mai. Aquest temps i esforç no són més importants que els que el veí dedica a la lectura, la padrina a veure la tele i aquell company a la tertúlia de taberna. La gestió de temps i esforços cadascú la dedica amb el que vol i li agrada, així que per nosaltres "sarna con gusto no pica" (gran frase castellana).

Jo també sóc maratonià, i quan sóc al bar, al supermercat, o entre els companys de feina, no hi ha un aura que m’envolti, que em faci millor o pitjor. Sóc la mateixa persona que era abans -evolucionada pels anys, perquè de la primera ja en fa uns quants, no per la marató-, i no m’ha canviat la vida, faig més o menys el mateix, tinc uns quants defectes encara i alguna qualitat.

L’èpica la deixo per molts treballadors que tenen una feina precària i un sou pitjor; per la majoria de mestresses de casa que tenen dos feines, l’obligada de remuneració pel manteniment de l’economia familiar i després tota la de casa; pels avis amb un pensió irrisòria agobiats pel mobbing immobiliari; aquells immigrants esgotats, morts de por, hipotèrmics, que han salvat la pell de miracle en qualsevol platja canària;…..una llista infinita de raons inherents a la mateixa vida i forma de viure.

Segurament necessitem vestir algunes de les nostres activitats per donar-les-hi alguna cosa de més, fer cremar una flama que ens dongui l’escalfor per tenir un dia a dia millor. I és molt lícit.

Jo només corro, això sí, m’omple, amb tota l’extensió de la paraula. Com si això fos poc!!! I per molts anys!!!!

Una abraçada a tots.