#10584
Avatar
albertbo
Participant

No volia obrir ni obriré cap fil nou. Només cal repassar breument el "Calaix de sastre" i aquesta mateixa "Àgora atlètica" per veure com en van de plenes, aquestes seccions, de fils efímers 😥 .

Potser hauriem de procurar reunir les coses que volem dir, i que positivament sabem que no tindran gaire volada, en fils com aquest, una altra bona aportació d’en segarrenc, no ho oblidem, d’altra banda.

El darrer missatge d’homedferro, i és la segona vegada que el cito en poc temps aquí, m’anima a intervenir, i és que si no tinguéssim aquest fil, en podria haver batejat algun amb un títol com ara… …(deixeu-me pensar !)…

L’OBJECTIU ÉS CÓRRER, O CORRES PER OBJECTIUS ?

Per exemple. Ho prometo, se m’ha acudit ara mateix, aquest possible títol.

Les aportacions d’Arctos, lagartija i alvarfanyez també m’han semblat útils, interessants, complementàries entre sí.

A veure, em sembla que tots els que voltem per aquí correm perque ens agrada, perque ens representa una satisfacció que a vegades costa d’explicar, i més que s’entengui, pels que no hi participen de la nostra afecció.
Repetidament es recorda que l’exercici físic moderat és font de salut. La idea va calant, també entre els no practicants. Això és molt, i està bé: ja no som vistos amb menysteniment, jo diria que ara inclús amb una certa enveja i tot.

Tothom, quan s’inicia en el món del córrer, ho fa per una o per una altra raó, evidentment. Però no hi ha cap restricció d’horaris, lloc, clima, material… Mai.
És l’esport més lliure que conec.

Lliure per practicar-lo quan i on vulguis.
Lliure per si només vols veure què és.
Lliure per si t’agrada i en vols més.
Lliure per decidir si vols competir.

Si, sempre a nivell popular, es vol competir, participar en curses, una majoria de corredors comencen a prendre l’hàbit de l’entrenament i de fixar-se en la seva evol·lució com a tals.
Participar en la mateixa prova amb figures consagrades en reafirma el convenciment. D’aquí a esdevenir-ne un convençut no hi ha res.

Aleshores, ja tenim un corredor.

Jo, que porto uns anyets en això, no m’he preguntat mai perque vaig a curses. Deu ser perque hi ha gent que també corre, com jo, i m’hi trobo bé. Deu ser perque també he estat tant temps entrenant, al meu aire, en solitari, sense comentar-ho amb gairebé ningú, i no com ara :D .

El fet és que si t’agrada córrer, tant és si hi ha competició a la vista com si no. Si tens un objectiu en cursa (i hi ha molts corredors populars que no, més enllà d’acabar més o menys bé), maldaràs per aconseguir-lo.

La marató és sens dubte la distància que tots els que ens hi enfrontem en un moment o un altre ens plantegem com a objectiu, com a repte a nivell d’entrenament en el temps, de superació personal.

Aquí entra normalment en joc un pla d’entrenament, però també en altres distàncies si aquesta no n’és l’objectiu. També l’equilibri entre córrer per plaer o per la necessitat d’adequar-ho a l’objectiu previst es fa complicat.
I és un estadi important. Cal saber prendre-s’ho com cal, com una nova etapa, com un pas endavant en qualitat. Bé, de plans ja se’n parla en el fil corresponent…

Objectiu corregut. I ara què ? Ai, pobret de mi !!

Doncs res, si és que no només corres la cursa del teu barri, una vegada l’any, trobaràs molts al·licients per anar aquí o allà. Cada dia més, afortunadament.

És que això del córrer és el que té, que enganxa :D :D .

Bona nit, poca son i festa demà.