#5963

segarrenc
Participant

Salut companys,

El cap, a l’hora de córrer, amb la racionalització d’esforços, anàlisi de la cursa, estratègia, desestimació d’influències negatives…. no és només matemàtica de coses que es poden mesurar. Hi ha un component que l’acompanya, moltes vegades basat, és cert, amb la computació de totes aquestes dades però no imprescindiblement, és l’estat d’ànim.

El ventall de motivacions i objectius del perquè correm és molt ampli, des de mantenir una condició física acceptable fins a la consecució d’uns registres que ens fan deixar moltes energies als entrenaments. Des d’uns nivells mínims fins a uns màxims d’autoexigència que cadascú es fixa, amb uns criteris escollits lliurement, a gust de consumidor.

Hi ha èpoques, bé per una davallada de motivació, circumstàncies personals -corredors n’és només una petita faceta del component humà del que estem fets-, a vegades després d’assolir un objectiu -passa després d’haver preparat una marató, és igual la marca que haguem fet-,….sigui pel que sigui, hi ha períodes de temps que costa més calçar-se les sabatilles i sortir a entrenar.

En aquestes èpoques fosques, i conec molts companys que hi han passat, sempre trobem una excusa per no sortir: estic cansat, compromisos socials, laborals, familiars, malament si fa calor, malament si fa fred…. A les hores del dia no els aconseguim fer un espai per anar a córrer. Aquestes inèrcies negatives ens arrosseguen de tant en tant, malgrat tot el que suposa per nosaltres sortir a córrer, la teràpia edificant que més ens omple, que ens fa sentir bé, l’au fènix que surt renovada després de cada entrenament. A ben segur que en aquestes èpoques tampoc acabem de rutllar anímicament en la resta de les nostres coses quotidianes.

Al contrari de tot això, hi ha dinàmiques en les que el que costa és no trobar el moment de sortir a entrenar, tant se val les circumstàncies que ens acompanyin, el carregada que estigui l’agenda, que la feina ens colgui fins el coll. Si som capaços de compaginar-ho tot per trobar el foradet d’anar a rodar, en aquells moments no hi ha res ni ningú que ens aturi. Tenim l’estat d’ànim pels núvols, el dia ens cundeix més, i el més important de tot, ens sentim bé, amb armonia amb nosaltres mateixos i el que ens envolta. Que duri!!!!

Si fóssim perfectes potser trobaríem un equilibri tirant cap a la segona opció que ens duria a un estat gairebé permanent de felicitat. Afortunadament, som humans imperfectes i tenim alts i baixos, alegries i decepcions, victòries i derrotes, però per damunt de tot sempre sabem que els dies foscos sempre s’acaben i tornem a gaudir d’esperar el moment de posar-nos les sabatilles.

Una eina que tenim a l’abast de la mà per quan els moments no són prou bons, o el d’altres companys i amics, ni que sigui per recordar que les temporades dolentes són transitòries és aquest fòrum per compartir, convidar i animar. Així que, ànims amunt, companys!!!!

Una abraçada a tots.