#3823
Crit
Crit
Membre

Bones,

Cadascú ha de trobar la seua victòria personal…

Just a la fusta, aquest és el joc. El repte no va més enllà d’això, en l’atleta popular és personal.

Ridícul? Por del ridícul? Hi és, cert, l’he sentida en veu d’altri moltes vegades. Jo a una cursa? I si arribo últim?

Som a cap del carrer, la lluita, que n’hi ha, és sempre personal. I es pot perdre lluitant contra un mateix? I tant!! La gràcia està en saber-se aixecar, en alçar-te més fort.

Literàriament a l’Edat Mitjana l’amor es simbolitzava amb un mirall, així apareix, per exemple en el Tirant. Ben mirat, mitjançant l’amor un pot arribar a mirallar-se, a saber quin peu calça realment.

El paral·lelisme amb l’atletisme el veig més que clar. Córrer vol dir passar estones en companyia del propi jo, físic i psíquic. Si hom no observa el mirall i n’aprèn alguna cosa d’un mateix, a la llarga pateix lesions i avorriment. Aquest és el repte, la veritable lluita, entenc jo.

Per això corro i necessito córrer, per això em vaig llençar dels 10 km a la mitja i de la mitja a la marató. No m’ha fet por mai cap repte, si tinc por no ho provo. La clau està, per mi, en no perdre mai el respecte.

Aquells, com diu el Segarrenc, que rodeu mitja hora ja ho teniu tot mig guanyat. Us animo a fer el pas i a plantar-vos en una línia de sortida. Per arribar a on? On vulgueu, cap a vosaltres.

I que ningú s’equivoqui, tots som iguals i tots ens respectem a tots, perquè tots hem començat per allà mateix.

Salut