#4418
Avatar
XaviPapell
Participant

Que voleu que us digui després d’estar 30′ correns per el vostres escrits. Jo quan jugava a futbol (fins el 21 anys) quan l’entrenador em deia que tenia que fer 45′ de carrera continua li contestava que na nai de la Xina, que si volia, faria 20 esprints de 50/60/80 metres, els feia perque no m’agradava córrer.
Un dia un amic em va dir per fer una cursa, que com jo havía fet molt esport que no era cap problema i que aguantaría de sobres.
Ostres!!!! aquell dia vaig arribar 3 per la cua en una pujada continua de 13 kms.
Quan vaig arribar dalt de tot, emprenyat els meus amics els hi vaig dir de tot. Desde llavors no he parat i fins i tot ara que casi no puc córrer, quan surto i faig 3 kms la felicitat omple tot el meu cos.
Aixó del córrer es una de les poques coses que tinc, que es una de les millors i que crec que fa que tots siguem diferents i especials.
Tot aixó que sento quan corro fa que les demés coses que m’envoltant sigui més importants perque en la meva soletat penso i valoro més les petites coses.
Jo li dono molta importancia perque no només s’aprend d’una marató, també s’aprend de una pasa, d’un metre o fins i tot no més de veure pasar a la gent que córrer.
No es la marató en concret que ens ha canviat la vida es tot el que envolta abans de la marató que fa que la vida sigui diferent quan l’acabes
Jo no més he fet una i sempre recordaré aquell dia que vaig creuar la linea d’arribada, sentiments imposible d’explicar.
Salut
XP