#4291
Avatar
Álvaro
Participant

Bé, de fet potser hem desmitificat massa la marató :( . La seva èpica sí que la té, no ho negarem pas. És per això que s’arreplega tanta gent a la sortida (al km 0 :D) . Per demostrar que no sóc tan agnòstic, em permeto això tan lleig de citar-me a mi mateix recordant el que escrivia al fil "Entorn de la marató":

"Aquestes sensacions de les que parleu, una mica les vaig viure a l’edició de l’any passat. Era a Madrid, de visita a la família, i va coincidir que la dona volia anar a El Corte Inglés (Quan en tindrem aquí?) que està tot just al final del recorregut de la marató, sobre el km 40 o 41, així que vaig aprofitar l’estona que ella estava de compres per fer caminant aquest últim km i apropar-me fins l’arribada. He de reconèixer que vaig sentir molta enveja i molta emoció en veure corredors passant cap a la meta (per cert vaig veure un que corria amb una bandera del Barça enganxada al coll 😯 )."

A la marató passa com a qualsevol activitat a la vida, quan es prepara una cosa amb temps, il•lusió, dedicació i intensitat i al final no surt com s’havia previst, és lògic sentir-se emprenyat i decebut. Però ja està. Ja sabem que el rendiment esportiu del nostre cos està subjecte a moltes variables i no sempre les podem controlar totes.

Una cosa és un esportista d’élite que sacrifica quatre anys de la seva vida per guanyar una medalla olímpica i després no ho aconsegueix i una altra molt diferent un esportista popular que surt a córrer quan pot.