#4252
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

Quanta rao teniu tots dos!!!, això és el que pretenc alvarfanyez treure una mica de trascendència, donar a les coses la importància relativa que tenen en un context molt més ampli que no sol abarca el món del corredor. Els teus arguments m’han semblat molt bé, els comparteixo.

Però compte, en Crit també l’ha clavat dient que les coses tenen la importància que els hi dona cadascú, ni més ni menys. I per algú pot ser la cosa més important del món, tant respectable com qualsevol altre parer.

Encara és calenta la marató de Barcelona, molts companys n’han sortit exultants, altres ni contents ni descontents, i algun força decebut. Però per tots, si la salut els acompanya -així ho desitjo- tindran les de Madrid, Gasteiz, Bilbo, Donostia, Sevilla, València i la tornada a Barcelona -sé que m’en deixo algunes-. I el resultat del passat dia 4 és el que hi ha, no s’acaba el món per haver tingut una gran decepció ni s’està aprop d’empaitar el Baldini per un gran registre.

I els primers s’hauran d’aplicar per millorar, veure que no ha anat prou bé, entrenaments, plantejament de la cursa…, i els segons s’hauran d’aplicar per mantenir les marques i si és possible batre-les. Però tot en el context que parlaves alvarfanyez de la vida familiar, laboral, social.

Que consti que podria escriure un text que reflectís un pensament o reflexions totalment contraris al que he fet anteriorment, i seria igual de vàlid, l’anterior pensava que portaria més contestataris. El debat enriqueix, perquè com en la marató, se’n pot aprendre de tothom.

Crec que hi ha una paraula que hem de tenir sempre present en qualsevol de les activitats que practiquem i en tots els camps de la vida que és l’equilibri.

Una abraçada a tots.