#3875
Avatar
lagartija
Participant

Bones!
Per començar donar-vos les gràcies a tots i totes pels vostres ànims i recolçament, avui aixó a estat el meu "gasoil".
No sé pas per on començar… han estat tantes sensacions.
Anava una mica perduda tot just arrivar pero la vostra ajuda, una vegada més, a fet que la meva cara d’espant es relaxes una mica.
No estava gaire nerviosa, una mica de negit en sentir-me al mig de tanta gent… tant gran! (No soc conscient de lo petita que soc fins em vec a les fotos, i en aquesta… NO COMENT!)
Negativitat mental en veure que anava al darrera. Busco el pensament positiu… no arrivarà fins el kilòmetre :?: Crec que a estat aquell en el que un corredor m’ha preguntat si era la meva primera mitja? Homedeferro li contesta que es la meva primera mitja i la meva primera cursa Aquest "senyor" s’ha limitat a dir: Doncs ja pots parar i girar cua! (o algo així). Homedeferro a donat les explicacions oportunes… Jo no podia parlar, pero si haguès pogut li hauria explicat un "conte"… Afortunament aquest es un cas excepcional… i espero que no "animi tant" a d’altres corredors… poder aquests si que "giren cua". 👿
Homedeferro ha estat de moltíssima ajuda i sense ell dubto que ho haguès aconseguit… No sé si s’ho a plantejat mai podria donar-li un cop de mà a l’Artur42, fent de comentarista! Es genial!. 😆 No para de xerrar i aixó m’ha distret moltíssim!
Al kilòmetre 4, 5, 6 i 7 haguès "girat cua" pero gracies a aquest corredor anònim no ho he fet! Gràcies-gràcies!
Al 8 tot a començat a "anar sol". Els últims 5 kilòmetres són on de veritat he pogut comprovar la meva forma física i mental: el vent era VENT, les pujades (que tant m’agraden) eren PUJADES! I la pluja… la pluja m’ha servit per tornar a posar els peus a terra… Els últims 3 kilòmetres la meva ment estava lluitant contra el cos a cops de puny, pero el sentit de l’humor a salvat la situació proposant-li a Homedeferro "una carrera" quan arrivèssim a l’última recta.
Simplement genial! A estat una experiència apasionant i no m’he pogut treure el somriure des que vàrem arrivar a la meta. La meva ànima encara sonriu!
Gràcies per ser com sou.
Era ben cert, la meva vida A CANVIAT!

Salut + salut = mitja marató! (Avui).

Petons.