#3858
Crit
Crit
Membre

Bona tarda,

Dia especial, el d’avui…

Només feia set dies que era a València fent la marató, però des del mateix dia que sé que la màquina va acabar molt sencera

Com un nen amb sabates noves, segurament això. Sensació de pertànyer a un grup, un grup difús, que sé on comença i desconec on acaba.

Decideixo sortir ràpid, vaig fàcil i quan passem el primer km, o abans, coses d’aquelles que passen, embolic i per terra. La primera preocupació per la samarreta, veig que aguanta, el cos es deperta i li dic que ja en parlarem quan es refredi.

Perdo el cap de cursa, tampoc és el meu lloc, i fem grupet amb l’Stveven, aviat veig n’Arctos i l’enredo perquè ens acompanyi. Arribem a Sant Llorenç essent només dos, i girem cua i el vent ens espera fora del poble.

Poca història, avui el temps no importa, però em sento bé i anem pujant el ritme. Cap al 15 faig una parada tècnica per agafar aire, em costa 2 km atrapar la màquina Arctos.

Anem fent els dos, perduts en un desert. Fem la pujada del km 17 i ja veig que no agafarem ningú, el company va bé. Decideixo aguantar fins el km 19, veig l’altre km0 molt fort i li dic que intenti atrapar al company. Jo vaig fent a la meua, no tinc pas pressa.

Passo meta en 1.21 no sé què, 12è de la general. El vent ha fet estralls, però la cursa m’ha agradat, l’hem lluitada bé.

Em donen un trofeu i n’Arctos està a la lluna, dic que és dels meus i li dóno quan es deperta a la grada.

Però saben quina és la imatge del dia? Ni la samarreta, ni la caiguda, ni el vent xiulant. És la cara de satisfacció de la Lagartija, és timideta però llegir-li els ulls és fàcil. Avui has debutat, entres en un món de felicitat que no t’abandonarà fàcilment. Veure com una persona entra en aquest món, és un plaer difícil de descriure pels enamorats d’aquest esport. Felicitats!

Salut a tots, i en especial als que són de fora de Ponent i han volgut veure com Ponent es mou.

Crit