#3909
Hache
Hache
Participant

Un cop feta la meva presentació aquest matí, i sense voler treure protagonisme a Lagartija, us vull explicar les meves sensacions a la que va ser la MEVA PRIMERA MITJA MARATÓ;

Setmana prèvia amb nervis, vaig a Balaguer tot sol i a més a més, sense conèixer ningú, no sé massa a quin ritme tinc que anar, ja que a la cursa anterior, la de Borges havia fet a 4’22 el km, i vaig acabar rebentat, però això és una mitja, previsió d’anar a 4,40 a la anada, i a la tornada ja veurem.

Veig cares conegudes, fa poc que corro, però em fa l’efecte que quasi sempre som els mateixos. Pel goig que feu amb les samarretes i per la foto que vau penjar de Borges, reconec en Crit, Homedeferro intueixo qui és Lagartija, i ganes d’anar a saludar, però com encara no m’havia presentat……..miro amb certa enveja la foto i penso: Aquí falta gent¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Començo la cursa i més o menys les coses van com pensava, petites molèsties als bessons i al genoll, com quasi sempre, però aguantant bé al ritme desitjat.
Acabo la primera meitat a 49’15 amb ganes d’apretar una mica més de baixada però…….el vent, ja m’havien avisat……… Intento mantenir el ritme, em costa sobretot del km. 15 al 17, però vaig aguantant fins al final, i acabo amb 1’38’51 a 4,41km. Fent un petit esprint al final al camp de futbol, encara tinc forces.

En principi objectiu complit, i sensació que podia haver rebaixat una mica el temps, però era la primera. NO ESTÀ PAS TAN MALAMENT, I JA EN VINDRAN MÉS.

En quant a l’organització que jo crec que va estar molt bé, només dues coses a comentar; una la recollida de bosses que era autoservei (fins ara sempre em trobava algú que controlava el repartiment), i dos, que suposo que tots ens vàrem creuar amb una noia que tancava la cursa; quan jo marxava del pavelló ella arribava i ja estava tot desmuntat, i sense ningú a l’arribada, fins i tot em va fer la impressió que estava avergonyida, la veritat és que em va fer pena que després de tant esforç es trobés aquell ambient tant fred i potser s’ha perdut una aficionada que té tant de mèrit o més que el que va arribar primer, preo potser només és una sensació.

Fins aquí la crònica, que m’enrotllo com tres persianes o més.
ENS VEIEM ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡