Navegació crítica

Escric ‘geles energéticos y salud’, així en castellà per allò dels milions de parlants. Entre els resultats destaca la gran publicitat, que ja em diu que hi ha molts diners pel mig. Les diferents webs que visito m’expliquen què contenen, bàsicament algun tipus de glúcid, una mica de sals i molts també cafeïna (1). Cafeïna? Una droga sí, que actua en primera instància sobre el sistema nerviós.  Anem a veure què diuen els que la venen com actua: té una acció analgèsica per disminuir el dolor i activa l’ús del greix com a combustible, entre d’altres. Penso que devem ser imperfectes, que el dolor que acompanya la fatiga és un error evolutiu, i que tenim uns greixos ganduls que cal despertar, i que quan el cos parla és millor no escoltar-lo, com sabrem que estem trinxats, doncs? I per què tenim dolor? No estarem fent res dolent, no? Analgèsics...  quin tema, també llegeixo que hi ha atletes (alguns! Vull pensar que pocs) que se’n prenen com a mesura preventiva abans de la competició o just després, aquí sí els experts que trobo coincideixen que no serveixen per res, ans el contrari, i el risc de fallada renal és per pensar-s’ho.

Quan ja he visitat unes quantes marques, que reconeixen que fins als 70- 90 minuts no cal cap gel, trobo una entrevista interessant a la Vanguardia (2) que em deixa més tranquil quan llegeixo del Joan Ramon Barbany, professor de Fisiologia Humana i de l’exercici de la facultat de Medicina de Barcelona, "No es imprescindible prendre gels, el que cal és compensar la pèrdua energètica. Les necessitats nutricionals es poden satisfer de manera diferent, amb fruita, galetes, barretes, gels....”

En fi, en cas de prendre’n llegeixo (3) que cal fer-ho bé, i parteix de la idea lògica que un gel és un concentrat perquè sigui fàcil de portar, i per tant s’ha de prendre amb molta aigua i el més pausat possible, mai de cop o el sistema digestiu es revoltarà. Es tracta de mantenir els nivells de sucre el més estables possibles, així mateix ens avisen que molts problemes vénen també per la falta d’hidratació, que produeix també rampes.

Ja més calmat entro al món de les curses del muntanya (4). Més que un món és un univers, trobo a les webs apartats nutricionals específics. Allí per fi, una idea interessant, abans d’entrar a l’alimentació durant la cursa cal parlar de l’alimentació del dia a dia. Passa però aquest és un terreny espinós, amb molts d’experts que diuen coses oposades. Hi noto certa obsessió per les proteïnes, i fujo d’allí quan llegeixo que les fonts de proteïna principals poden ser el pollastre (no especifica si el de 21 dies sense nits, d’aquells que no dormen) i que el salmó és una bona font de omega3 i tampoc especifica si és tintat de piscifactoria (visiteu-ne una). Em sobta una visió proteica amb un llenguatge caduc quan es parla de les proteïnes animals vers les vegetals, les grans desconegudes, les vull conèixer (5).

Continuem a la muntanya, sense adonar-me descobreixo les BCAA’s, (6) pels no entesos com jo diu que són aminoàcids ramificats (bàsicament valina, leucina i isoleucina). Per entendre’ns, el nostre cos està fet en gran part de proteïnes, i els aminoàcids són les totxanes de què estan fetes aquestes proteïnes. Quin fil! el vaig estirant i estirant, miro què fan fins i tot a l’agricultura i el preu, ho vaig entenent. Anem a veure què diuen que fan (que desconec si és així): afavorir la recuperació muscular i aixecar una mica el sistema immunitari després de l’esforç. Suposem que sí, tinc els músculs millor, recuperats, i els ronyons? El cervell? El fetge? Les articulacions? També s’han recuperat? I el sistema immunitari, per què baixa després d’un gran esforç? Un cos que baixa el seu sistema de defensa perquè sí, de defensa de què? De la vida! Imperfectes una vegada més. Ei, aquí sí ens avisen, al final de tot, els BCAA’s poden interactuar amb altres substàncies del nostre cervell, concretament amb altres aminoàcids (el triptòfan mateix), que participen de la fabricació ni més ni menys dels neurotransmissors de la importància de la serotonina (no estireu aquest fil que despullareu el Prozac) o la dopamina.

En definitiva, que el món de l’atletisme popular és molt divers, però també molt nombrós. I existeix al darrere un gran mercat poc regulat (el mateix que m’ha emplenat de galetes l’ordinador) que transmeten una sensació de barra lliure als usuaris, a vegades sense els coneixements necessaris, de productes perillosos si no en fem un ús adient i que ens poden fer mal, i els podem comprar fent un clic.

I acabo amb una pregunta més, què és la pràctica saludable de l’esport? Ho fem? Com ho podem saber? Ho sabrem sens dubte d’aquí a molts anys, no pas ara.

 

(1)  http://www.nutriresponse.com/blog/todo-sobre-geles-energeticos/

(2)  http://www.lavanguardia.com/salud/20140123/54399447269/medicos-alertan-abuso-suplementos-energeticos.html

(3)  http://blogs.runners.es/nutricion/la-ciencia-de-tomar-los-geles-correctamente/

(4)  http://carreraspormontana.com/salud/alimentacion/geles-energeticos-que-llevanr-como-actuanr-como-se-tomanr

(5)  http://www.etselquemenges.cat/abc/proteines-animals-vs-vegetals

(6)  http://carreraspormontana.com/salud/alimentacion/que-son-los-bcaas-y-por-que-son-cada-vez-mas-consumidosr

 

 

 

 

Deixa una resposta

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies